Ahir, dilluns, vaig passar la prova de problemes i càlcul mental a 6éA. El dimecres ho faré a 6é B.
Aquesta prova també dura aproximadament dues hores. Hi ha un total de 17 problemes, lligats a la vida real, en els quals es treballa el dsenvolupament de les habilitats matemàtiques que ens permeten mouren'ns de manera autonoma i eficaç a la societat (càlcul, estimacions, aproximacions, plantejament i resolució de problemes).
En aquesta prova, hi ha un problema que m'ha cridat l'atenció, ja que he anat observant els alumnes i gairebé tots s'han equivocat al donar la resposta, tot i que el plantejament i les operacions les han fet bé. El problema és el següent:
478 nois i noies van de colònies. Cada habitació té una capacitat per a 22 persones. Quantes habitacions necessitaran?
Tot i que la majoria dels alumnes, com he dit anteriorment, han plantejat el problema bé i han realitzat la operació correctament, no són capaços de veure que en la divisió (que dona 21,72), no són 21 habitacions sinó que són 22 ja que una no estará completa al 100%.
Quin és el problema? Jo penso que els alumnes, interioritzen bé el plantejament del problema, però no són capaços d'anar més enllà. Aleshores doncs, potser el problema, està en la comprensió lectora del problema. A veure com va demà a l'altra classe, tot i que em penso que no hi haurà molta diferència d'aquesta.
dimarts, 12 d’abril del 2011
dimecres, 6 d’abril del 2011
Els pros i els contres d'una repetició.
Com us vaig comentar, ahir vaig acabar de passar la ACL a 6é A i penso que la prova va anar força bé, el grup, per destacar-ne algun tret, va fer la prova en menys temps que l'altra classe (6éB).
Desprès vaig assitir a la CAD,on la psicopedagoga, va anunciar les demandes noves per part de les tutores que hi havia. Un cop acabada aquesta reunió, vaig poder assistir a la intervenció amb un alumne que sembla tenir un problema emocional. La intervenció realitzada per la meva tutora de pràctiques, us l'explicaré en una altra entrada, ja que penso que es força interessant.
Al final del mati, vaig assistir a una reunió que es fa amb els tutors dels alumnes que aquests proposen repetir, (o més ben dit, tenir un any més de permànencia en el mateix curs). Cal dir que l'escola on faig les pràctiques, és una escola força gran, amb un index força baix de repetidors. No us explicaré el cas i el perque per part dels tutors d'aquesta decissió de fer reptir als alumnes, però sí que us comentaré el que penso que hauria de ser digne, de ser reflexionat : els casos en que els alumnes que no arriben als mínims està força clar, però que passa amb aquells alumnes que sí que arriben a aquests mínims, però molt just? Per exemple, és el cas d'una alumna rumanesa, que tot i haver faltat molt a l'escola, és una nena força treballadora, que li agrada estudiar, que està atenta...però que el principal problema que té és la lecto-escriptura (fet que fa que totes les assignatures se'n vegin perjudicades). La seva família, sembla no està implicada massa en l'educació de la seva filla.
També ens trobem amb el cas d'una alumna sorda profunda, que està a 3r de primària, que tot i que a l'escola té un PI i sessions de reforç en petit grup i assisteix al CREDA, és una nena molt treballadora, que entén tots els conceptes, però que en les àrees de llengües mostra una enorme dificultat (comprensió, vocabulari, preguntes obertes, abstracció...). La desició del professorat, és que no se la pot fer repetir, ja que aixó s'hauria d'haver fet a cicle inicial, (fet que els pares s'hi van negar), fer-la reptir ara, seria frustar-la en els seus aprenentatges, ja que ella s'hi esforça molt. Pero per altra banda l'adaptació cada cop es fará més complexa i el nivell d'abstracció augmentarà.
Jo per tot el que he anat escoltant de les reunions, crec que la base del problema, o el principal problema, rau en el fet que penso que als pares no se'ls hi pot oferir la possibilitat de decidir si volen que el seu fill repeteixi o no, ja que penso que és una decissió dels professionals educatius, que són els que realment ensenyen els continguts curriculars als seus alumnes i veuen les capacitats que tenen per assolir-los o no. De vegades les decissions dels pares, el que fan és dificultar la tasca d'ensenyament - aprenentatge dels professionals de l'educació.
Si l'objectiu d'una repetició o d'una permanencia en més d'un any al mateix curs, és ajudar als alumnes i afiançar continguts i conceptes, per aquests casos d'aquests alumnes, l'objectiu de la repetició, per ells serà un càstig? Què en penseu?
Desprès vaig assitir a la CAD,on la psicopedagoga, va anunciar les demandes noves per part de les tutores que hi havia. Un cop acabada aquesta reunió, vaig poder assistir a la intervenció amb un alumne que sembla tenir un problema emocional. La intervenció realitzada per la meva tutora de pràctiques, us l'explicaré en una altra entrada, ja que penso que es força interessant.
Al final del mati, vaig assistir a una reunió que es fa amb els tutors dels alumnes que aquests proposen repetir, (o més ben dit, tenir un any més de permànencia en el mateix curs). Cal dir que l'escola on faig les pràctiques, és una escola força gran, amb un index força baix de repetidors. No us explicaré el cas i el perque per part dels tutors d'aquesta decissió de fer reptir als alumnes, però sí que us comentaré el que penso que hauria de ser digne, de ser reflexionat : els casos en que els alumnes que no arriben als mínims està força clar, però que passa amb aquells alumnes que sí que arriben a aquests mínims, però molt just? Per exemple, és el cas d'una alumna rumanesa, que tot i haver faltat molt a l'escola, és una nena força treballadora, que li agrada estudiar, que està atenta...però que el principal problema que té és la lecto-escriptura (fet que fa que totes les assignatures se'n vegin perjudicades). La seva família, sembla no està implicada massa en l'educació de la seva filla.
També ens trobem amb el cas d'una alumna sorda profunda, que està a 3r de primària, que tot i que a l'escola té un PI i sessions de reforç en petit grup i assisteix al CREDA, és una nena molt treballadora, que entén tots els conceptes, però que en les àrees de llengües mostra una enorme dificultat (comprensió, vocabulari, preguntes obertes, abstracció...). La desició del professorat, és que no se la pot fer repetir, ja que aixó s'hauria d'haver fet a cicle inicial, (fet que els pares s'hi van negar), fer-la reptir ara, seria frustar-la en els seus aprenentatges, ja que ella s'hi esforça molt. Pero per altra banda l'adaptació cada cop es fará més complexa i el nivell d'abstracció augmentarà.
Jo per tot el que he anat escoltant de les reunions, crec que la base del problema, o el principal problema, rau en el fet que penso que als pares no se'ls hi pot oferir la possibilitat de decidir si volen que el seu fill repeteixi o no, ja que penso que és una decissió dels professionals educatius, que són els que realment ensenyen els continguts curriculars als seus alumnes i veuen les capacitats que tenen per assolir-los o no. De vegades les decissions dels pares, el que fan és dificultar la tasca d'ensenyament - aprenentatge dels professionals de l'educació.
Si l'objectiu d'una repetició o d'una permanencia en més d'un any al mateix curs, és ajudar als alumnes i afiançar continguts i conceptes, per aquests casos d'aquests alumnes, l'objectiu de la repetició, per ells serà un càstig? Què en penseu?
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)