Ahir, dilluns, vaig passar la prova de problemes i càlcul mental a 6éA. El dimecres ho faré a 6é B.
Aquesta prova també dura aproximadament dues hores. Hi ha un total de 17 problemes, lligats a la vida real, en els quals es treballa el dsenvolupament de les habilitats matemàtiques que ens permeten mouren'ns de manera autonoma i eficaç a la societat (càlcul, estimacions, aproximacions, plantejament i resolució de problemes).
En aquesta prova, hi ha un problema que m'ha cridat l'atenció, ja que he anat observant els alumnes i gairebé tots s'han equivocat al donar la resposta, tot i que el plantejament i les operacions les han fet bé. El problema és el següent:
478 nois i noies van de colònies. Cada habitació té una capacitat per a 22 persones. Quantes habitacions necessitaran?
Tot i que la majoria dels alumnes, com he dit anteriorment, han plantejat el problema bé i han realitzat la operació correctament, no són capaços de veure que en la divisió (que dona 21,72), no són 21 habitacions sinó que són 22 ja que una no estará completa al 100%.
Quin és el problema? Jo penso que els alumnes, interioritzen bé el plantejament del problema, però no són capaços d'anar més enllà. Aleshores doncs, potser el problema, està en la comprensió lectora del problema. A veure com va demà a l'altra classe, tot i que em penso que no hi haurà molta diferència d'aquesta.
Bona reflexió, Vanessa!
ResponEliminaDes de ben petits a l'escola ensenyem mecànica de les operacions, però no resolució de problemes. Si es comencés a treballar aquesta temàtica en edats primerenques, aquests "fallos" no passarien. Falta aquest capacitat d'abstracció que donen els problemes. També hi ha una falta d'atenció a llegir correctament què se'ns demana, ja que si els nens no ho entenen a la primera s'habituen a preguntar-ho al mestre, i aquí està el nostre error...explicar l'enunciat del problemes i no deixar-los pensar més.