Conclusions

Arribem al punt i final de les nostres pràctiques. Avui he acabat la meva estada com a practicant a l'escola. `Però l'acabo amb la sensació, que tot i que m'he endut moltes experiències, cal dir totes positives,  que encara em falten aprendre moltes coses. Hi he posat moltes ganes i molt entusiasme en empapar-me de tot allò que envolta la nostra tasca. He assistit a reunions amb tutores de diferents cicles, he assistit a les reunions d'avaluació, he intervingut amb alguns alumnes amb NEE, he après a fer els passos que s'han de seguir per realitzar coordinacions amb altres serveis, he assistit a les reunions entre EAP-CDIAP-escola, he intervingut directament en tot el que requereix el programa de transició de la primària a la secundària, inclús he fet tutories individuals amb els alumnes de 6é per donar-los els resultat de les proves que van realitzar.
Per concloure aquestes pràctiques, he de dir que la feina del psicopedagog, requereix agilitat a nivell de moure informació, de coordinar-se, de fer una cosa damunt un altra i agilitat a l'hora de fer intervencions, amb la capacitat de moure molts conceptes a la vegada entrellaçant-los entre ells.
No puc dir que a nivell d'alumnes hagi vist que sigui una feina agraïda, ja que per ells, es afegir-los-hi feina a sobre de la que ja tenen habitualment, però sí que he de dir, que a nivell personal, tinc la sensació que es reconfortable, ja que la tasca que es realitza, va sencillament a ajudar-los.
Des d'aquí sí que m'agradaria, donar les gràcies en primer lloc a la meva tutora de pràctiques, la Maite, que m'ha ajudat en la realització de les pràctiques i el que és més important ha confiat en mi a l'hora d'encomanar-me tasques i ha confiat en la meva capacitat de treball i saber estar. I en segon lloc a la direcció del centre per deixar-me realitzar les pràctiques i a tot l'quip educatiu que m'ha fet sentir-me com la psiccopedagoga, companya de la Maite. Moltes gràcies!!

Les altes capacitats

No recordo si ho he vist per la UOC o en quin lloc, però existeix un experiment social realitzat per un diari de Washington" "The Washington Post" en el que un violinista molt famós que va d'incognit i amb un violi que costa 3'5 milions de dolars, toca el violi al metro. Tothom el defuig excepte un nen de tres anys....

Comento aquest fet perque a l'escola el dilluns passat vam realitzar una reunió amb les tutores de P-5 i les de 2n de primària per comentar-los-hi en que consisteix aquesta prova. Degut a la feina que comporta aquest fet i per la manca de temps i recursos humans i ja que l'escola té un volum important d'alumnes, al principi de curs s'acorda realitzar aquestes proves en aquests dos cursos.
Dins el pla d'atenció a la diversitat, les altres capacitats a P-5, ja hi estan contemplades. Tot i això també es decideix fer amb 2n de primària.
Aquest text, consta d'una sèrie d'ítems que els propis tutors han d'anar omplint i que ens servirà per fer un screening per detectar possibles altes capacitats. Els alumnes que en aquest text mostrin puntuacions elevades, se'ls hi fará un text i cada cop s'anirà passant proves per acotar més la informació d'un alumne amb altres capacitats.
En la prova general que es passarà a aquests dos cursos es valoren 3 items:
- capacitat d'aprenentatge
- Creativitat
- Habilitats socials.

Referent al text del violinista, em sorpren que un nen de tres anys estigui atent. Això que vol dir, que sap escoltar (no només amb l'oïda, sinó també amb tots els sentits) música amb 3 anys? Aleshores si aquest fet s'impulsa; es adir que escolti música, que la visqui...podrem fer un alumne amb altes capacitats? i si més no, que sobresurt per damunt dels nens i nenes de la seva edat.
Tal i com diu la conclusió d'aquest experiment, si  els adults no tenim un minut per escoltar bona música, a un dels millors interprets del món, que més ens estem perdent?
I com va dir John Lennon: " La vida és allò que passa mentre estem ocupats fent altres coses"
Que passa doncs? Els adults estem frenant el possible potencial que poden tenir els nostres infants?

Resultats de les proves del traspàs d'informació

Un cop realitzades totes les proves del traspàs d’informació, he analitzat i comparat els resultats a través d’unes taules d’bservació per a cada prova i classe i a través de quatre gràfiques (dos per classe) : una analitza els resultats de les provés d’ortografia (tant natural com arbitrària ) en català i castellà i l’altra analitza els resultats de les proves de la ACL i de la resolució de problemes.

Aquestes gràfiques, permeten de manera més visual comparar quin nivell general porta cada alumne en concret i quin nivell hi ha a la classe. L’ideal hagués estat realitzar una mateixa graella per a totes les proves, però la ACL i la resolució de problemes ens indiquen els resultats mitjançant un decatipus que va del 0 al 10; mentre que les proves d’ortografia, ens indiquen el nivell escolar 2n, 4t, 5é, 6é i més de 6é que l’alumne es troba.

Tot i això, i amb unes prediccions equivocades del que jo tenia al començament, en general, el nivell de les dues classes és bastant elevat en totes les proves; tret d’alguns alumnes que destaquen pel seu baix nivell en totes les proves. Es el cas d’un alumne que en la ACL té un decatipus 1, la qual cosa indica un nivell molt deficient i en la resolució de problemes un decatipus 3, la qual cosa també ens indica un nivell força baix. Tot i això als alumnes que hagin tret un decatipus de 3 o inferior, se’ls hi passarà una prova de ACL de 4t de primària.

Aquest divendres vam fer la devolució dels resultats a les tutores de 6é i la setmana que bé, realitzrem les valoracions pels informes de transció. Un alumne que té un informe de transció vol dir que encara es troba en un nivell de cicle mitjà o bé que ni el té ni superat. Tot i això al llarg de la setmana que bé, ja us aniré informant d’aquests informes i de les proves que es tornaran a passar a aquells alumnes que no han superat el decatipus 3.

Tot i això segueixo pensant que al llarg del curs, en períodes espaiats ( per exemple cada trimestre), s’haurien de realitzar més proves d’aquestes, ja que no sé fins a quin punt són fiables aquestes proves, ja que pot ser que per exemple un resultat baix d’algun alumne en concret, pot ser degut a una sèrie de motius, com per exemple:

-         que aquell dia pel motiu que sigui hagi fallat

-         perque pel motiu que sigui hagi passat de fer les proves correctament

-         perquè s’ha possat nervios/a

-         perque realment sí que el seu resultat hagi estat baix.

Clar que darrera de tot això, cal conèixer a l’alumne i comparar la seva evolució general al llarg del curs. Les tutores però, d’aquests alumnes que han tret el nivell baix, coincideixen amb les proves realitzades, ja que s’esperaven que el seu nivell continués baix.

La timidesa en els infants

Avui hem anat a fer una observació (sota demanda de la tutora) a una classe de P-4. La tutora va fer la demanda d'una alumna que es molt tímida. Tot i que porta dos anys en el centre i que coneix força bé a les professores, s'aferra a la tutora de referència; fins al punt que s'ha quedat sense fer alguna activitat, per no dir a una altra de les professores que ella pertany a un determinat grup.
La nena, realitza molt bé totes les activitats que la tutora li va demanant. Tot i que la seva tutora la felicita donant-li petons, elogiant-la...és incapaç de mantenir el contacte visual i tot just somriu. Cada cop que la tutora li demana que faci alguna cosa, aquesta es posa molt vermella i per a que respongui i participi tot i que ho fa correctament i a la primera, se l'ha d'estar "estirant " continuament. Tot i això és una nena molt submissa, que fa tot el que se li diu.
En canvi, al racó del joc símbólic, la nena, es relaciona força bé. Juga amb elles i comparteix jocs. Sembla ser que amb les seves companyes es mostra més relaxada, pren iniciatives i no rebutja el contacte físic.
Aquesta alumna, és una nena de resposta lenta, que per un altre professor, que no la té tractada, dóna la sensació, que la nena no entén res.
La tutora, estava preocupada perque aquesta timidesa, no afectés als seus aprenentatges.
Però sembla ser que el problema rau en els pares,degut a un problema famíliar anterior molt greu. Els pares , per pors i inseguretats, sobreprotegeixen massa a la nena, fent que això repercuteixi negativament en la vida social d'aquesta.
Així doncs, no es pot tractar les inseguretats i timideses dels nens, si primer no es coneix l'estat dels pares.

Problema de lectura a l'hora d'aprendre?

Avui hem analitzat els resultats obtinguts de les proves de sisé (tant de la comprensió lectora, com de la resolució de problemes), que tot i que han anat força bé, penso que una de les majors dificultats que existeix a l’hora d’aprendre rau en la lectura. Tot i que la majoria dels alumnes saben llegir, de vegades, no comprenen el que llegeixen, fet que els dificulta la interpretació del text. Aquest fet a l’hora de resoldre problemes matemàtics, es tradueix, en la dificultat de resoldre correctament el problema.

Llegir, és comprendre i comprendre, és un procés de construcció de significats sobre el text. Per tant, és un procés que implica activament a l’alumne.

Penso que als alumnes, potser els hi falta trobar sentit en efectuar l’esforç cognitiu que suposa llegir, la qual cosa, exigeix conèixer que ha de llegir i per a què.

Els problemes i el càlcul mental

Ahir, dilluns, vaig passar la prova de problemes i càlcul mental a 6éA. El dimecres ho faré a 6é B.
Aquesta prova també dura aproximadament dues hores. Hi ha un total de 17 problemes, lligats a la vida real, en els quals es treballa el dsenvolupament de les habilitats matemàtiques que ens permeten mouren'ns de manera autonoma i eficaç a la societat (càlcul, estimacions, aproximacions, plantejament i resolució de problemes).
En aquesta prova, hi ha un problema que m'ha cridat l'atenció, ja que he anat observant els alumnes i gairebé tots s'han equivocat al donar la resposta, tot i que el plantejament i les operacions les han fet bé. El problema és el següent:
478 nois i noies van de colònies. Cada habitació té una capacitat per a 22 persones. Quantes habitacions necessitaran?
Tot i que la majoria dels alumnes, com he dit anteriorment, han plantejat el problema bé i han realitzat la operació correctament, no són capaços de veure que en la divisió (que dona 21,72), no són 21 habitacions sinó que són 22 ja que una no estará completa al 100%.
Quin és el problema? Jo penso que els alumnes, interioritzen bé el plantejament del problema, però no són capaços d'anar més enllà. Aleshores doncs, potser el problema, està en la comprensió lectora del problema. A veure com va demà a l'altra classe, tot i que em penso que no hi haurà molta diferència d'aquesta.

Els pros i els contres d'una repetició.

Com us vaig comentar, ahir vaig acabar de passar la ACL a 6é A i penso que la prova va anar força bé, el grup, per destacar-ne algun tret, va fer la prova en menys temps que l'altra classe (6éB).
Desprès vaig assitir a la CAD,on la psicopedagoga, va anunciar les demandes noves per part de les tutores que hi havia. Un cop acabada aquesta reunió, vaig poder assistir a la intervenció amb un alumne que sembla tenir un problema emocional. La intervenció realitzada per la meva tutora de pràctiques, us l'explicaré en una altra entrada, ja que penso que es força interessant.
Al final del mati, vaig assistir a una reunió que es fa amb els tutors dels alumnes que aquests proposen repetir, (o més ben dit, tenir un any més de permànencia en el mateix curs). Cal dir que l'escola on faig les pràctiques, és una escola força gran, amb un index força baix de repetidors. No us explicaré el cas i el perque per part dels tutors d'aquesta decissió de fer reptir als alumnes, però sí que us comentaré el que penso que hauria de ser digne, de ser reflexionat : els casos en que els alumnes que no arriben als mínims està força clar, però que passa amb aquells alumnes que sí que arriben a aquests mínims, però molt just? Per exemple, és el cas d'una alumna rumanesa, que tot i haver faltat molt a l'escola, és una nena força treballadora, que li agrada estudiar, que està atenta...però que el principal problema que té és la lecto-escriptura (fet que fa que totes les assignatures se'n vegin perjudicades). La seva família, sembla no està implicada massa en l'educació de la seva filla.
També ens trobem amb el cas d'una alumna sorda profunda, que està a 3r de primària, que tot i que a l'escola té un PI i sessions de reforç en petit grup i assisteix al CREDA, és una nena molt treballadora, que entén tots els conceptes, però que en les àrees de llengües mostra una enorme dificultat (comprensió, vocabulari, preguntes obertes, abstracció...). La desició del professorat, és que no se la pot fer repetir, ja que aixó s'hauria d'haver fet a cicle inicial, (fet que els pares s'hi van negar), fer-la reptir ara, seria frustar-la en els seus aprenentatges, ja que ella s'hi esforça molt. Pero per altra banda l'adaptació cada cop es fará més complexa i el nivell d'abstracció augmentarà.
Jo per tot el que he anat escoltant de les reunions, crec que la base del problema, o el principal problema, rau en el fet que penso que als pares no se'ls hi pot oferir la possibilitat de decidir si volen que el seu fill repeteixi o no, ja que penso que és una decissió dels professionals educatius, que són els que realment ensenyen els continguts curriculars als seus alumnes i veuen les capacitats que tenen per assolir-los o no. De vegades les decissions dels pares, el que fan és dificultar la tasca d'ensenyament - aprenentatge dels professionals de l'educació.
Si l'objectiu d'una repetició o d'una permanencia en més d'un any al mateix curs, és ajudar als alumnes i afiançar continguts i conceptes, per aquests casos d'aquests alumnes, l'objectiu de la repetició, per ells serà un càstig? Què en penseu?