Avui hem anat a fer una observació (sota demanda de la tutora) a una classe de P-4. La tutora va fer la demanda d'una alumna que es molt tímida. Tot i que porta dos anys en el centre i que coneix força bé a les professores, s'aferra a la tutora de referència; fins al punt que s'ha quedat sense fer alguna activitat, per no dir a una altra de les professores que ella pertany a un determinat grup.
La nena, realitza molt bé totes les activitats que la tutora li va demanant. Tot i que la seva tutora la felicita donant-li petons, elogiant-la...és incapaç de mantenir el contacte visual i tot just somriu. Cada cop que la tutora li demana que faci alguna cosa, aquesta es posa molt vermella i per a que respongui i participi tot i que ho fa correctament i a la primera, se l'ha d'estar "estirant " continuament. Tot i això és una nena molt submissa, que fa tot el que se li diu.
En canvi, al racó del joc símbólic, la nena, es relaciona força bé. Juga amb elles i comparteix jocs. Sembla ser que amb les seves companyes es mostra més relaxada, pren iniciatives i no rebutja el contacte físic.
Aquesta alumna, és una nena de resposta lenta, que per un altre professor, que no la té tractada, dóna la sensació, que la nena no entén res.
La tutora, estava preocupada perque aquesta timidesa, no afectés als seus aprenentatges.
Però sembla ser que el problema rau en els pares,degut a un problema famíliar anterior molt greu. Els pares , per pors i inseguretats, sobreprotegeixen massa a la nena, fent que això repercuteixi negativament en la vida social d'aquesta.
Així doncs, no es pot tractar les inseguretats i timideses dels nens, si primer no es coneix l'estat dels pares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada